Primera sortida del curs: Museu de les Matemàtiques de Catalunya

Primera sortida del curs, qui ens ho podia dir que seria relacionada amb les Matemàtiques. Us podeu imaginar que existeix un museu de les Matemàtiques  a Catalunya? La sorpresa va ser gram, volíem sortir de l’escola, fer una excursió... però al museu de les Matemàtiques?

Poc ens imaginàvem que seria tan genial... la geometria, el càlcul, la probabilitat... tot és màgia al museu de les Matemàtiques... perquè les Matemàtiques expliquen el món amb un llenguatge universal. La natura, les edificacions, els jocs d’atzar... tot són Matemàtiques. Quina aventura i quin dia tan genial!

Bon inici de curs!

Fa dues setmanes que els alumnes hem començat les classes i el curs es presenta intens i amb moltes oportunitats d'aprendre.
Una de les novetats d'aquest curs és que un grup d'alumnes té un tutor personal més el grupal. D'aquesta manera el seguiment dels progressos de tots serà més fàcil.
També s'ha incorporat una nova matèria, Research. Consisteix a fer un o dos treballs de recerca al trimestre, s'exposaran a la fira de les ciències de l'escola i, segurament, els més ben elaborats seran presentats a un concurs.
Les optatives també s'han renovat, aquest curs tenim l'ocasió de poder aprendre robòtica, continuar amb formació base d'una llengua estrangera, l'alemany, adquirir nous coneixements de la llengua anglesa i de les ciències naturals amb Health and environment i reforçar la llengua catalana.
Durant aquestes setmanes hem triat delegat i subdelegat i els nous professors s'han presentat i ens han explicat com puntuarien i desenvoluparien les assignatures.
Seguidament ens hem ficat de ple en les matèries.

Els alumnes esperem que aquest curs sigui un dels millors. Que ens divertim però alhora aprenguem.
Bon inici de curs a tothom !

Andrea Camí, 2n d' ESO

Premis XVI Jocs Florals 2016 de prosa en castellà de 2n d'ESO.

                                                

EL DESEO
Laura Sabando
2º ESO (primer premio)

Cada día al despertar miro a la gente de mi alrededor y pienso en lo bonito que era el mundo antes de que mi media naranja desapareciera de mi lado.  Esos días en los que apreciaba cada minuto que pasaba con ella, pero se fue una noche cansada de aguantar el dolor que producían los humanos cada vez que la ambición acechaba y crecía en sus mentes.  Ellos causaron la muerte de mi querida.  Hoy cumplo un centenario, pero parece que nadie se acuerda de mí, yo sí que me acuerdo de ellos.  He crecido al lado de estos seres y he llegado a la conclusión de que la mayoría son iguales, pero existe la excepción, personas que como Félix se preocupan por los otros y llenan el ambiente con buenas obras y jóvenes que procuran cuidar el planeta y dejarlo mejor que como estaba cuando llegaron.  Pensaba que estaba solo y aislado entre las estrechas paredes que marcan mis límites, pero no estoy solo, Félix me ha venido a visitar como cada mañana durante su paseo rutinario por el parque de la ciudad y para mi sorpresa llevaba un regalo.  Sus manos hicieron un agujero en la tierra y plantaron una semilla. Pasaron los meses y un árbol robusto y bello creció delante de mis ojos y por eso mantengo la esperanza de que el mundo pueda ser un buen hogar para los árboles, que como yo, aman este mundo.

                                                         HORIZONTE

                                                          Núria Valera
                                              2º ESO (segundo premio)

-       Hoy hace sol.

     -       Explícame más características del sol – exigí.

     -       ¿Cómo?  No sé, es luminoso y …  ¿Qué quieres que te diga?

-       Quiero que salgas, lo observes absolutamente todo y luego vengas a explicármelo. Y siéntelo.  Está claro, ¿no?

-       Lo siento, pro no te entiendo.  Como nueva canguro tuya, tu madre no me contó que estuvieses tan empeñada en obtener descripciones absurdas.  ¿Y si sales tu misma o miras por la ventana?  Tengo cosas más importantes que hacer que decir como brilla el sol, por favor.

-       Te voy a explicar algo que no he dicho nunca a mis demás canguros que se hartaron de mí y se marcharon.  Es un secreto.

-       ¿Está relacionado con el hecho de que no salgas de casa? – me preguntó con los ojos abiertos a más no poder.

-       En efecto.  Hace tres años que sufrí un grave accidente.  No recuerdo nada de lo que ocurrió, pero sí todo lo que vi durante los años anteriores a ello.

-       Quieres decir que olvidaste todo lo relacionado con el accidente, ¿verdad?

-       Sí, y mi vista quedó seriamente afectada. No me permiten mirar directamente la luz.  Por eso no puedo mirar el cielo, pero no quiero olvidarlo nunca.

-       En ese caso, ¿me permites intentar describirte el cielo?

-       Me encantaría – musité emocionada.

-       Hoy el sol brilla como la llamarada de tu interior que derrite el hielo de mi corazón.  Las nubes pretenden esconderla, privándole de resplandecer pro, aun así, ella lucha por ser feliz.

                                                                                                           

Premis XVI Jocs Florals 2016. Poesia en català 2n d'ESO.

Ets or

Núria Valera

2n ESO (primer premi)

Ningú t’impedirà ser perfecte

el teu destí és a les teves mans,

perquè si vols donar un bon aspecte

actua, no pensis res abans.

Res teu no t’impedeix ser magnífic

ets tu qui et dificultes el pas.

No serveix de res tenir un bon físic,

El més important és el que tu fas.

Així que canta, balla i somriu,

viu la vida que només és una.

No et fixis amb el que la gent diu,

són envejosos amb infortuna.

No deixis costums per culpa d’ells,

no et rebaixis a la seva alçada.

Perquè, no saps tu que els riallers

reben sempre més d’una abraçada?

La Variabilitat

Marta Aranda

2n d'ESO (segon premi)

Saber amb claredat

que no hi ha res assegurat,

és un do diví

que només quants poden tenir.

Res és per sempre,

mai no és definitiu,

la foscor no és del vespre

i els no tots són vius.

Dos i dos no sempre són quatre

i una parella no sempre són dos,

parlar no sempre és debatre

i un bon amic també pot ser un gos.

Saber amb certeza

que res és garantit

és una saviesa

de la que pocs treuen profit.

 

Cantem Nadales a 2n ESO A

L'últim dia abans de les vacances de Nadal, els alumnes de 2n A vam estar escoltant nadales per ambientar-nos. Com que ens van agradar molt i estàvem molt contents, ens vam animar a cantar-les. Aquí us deixem unes imatges d'aquest moment divertit. Gaudiu de les nostres veus! 

Nou Curs a 2n ESO A

PAULA PERALES: Com vas començar el nou curs?

LAURA ARANDA: Vaig començar amb molta il·lusió, per fer les matèries, especialment les llengües i veure els amics. També volia veure si hi havia nous professors i nous alumnes.

PAULA PERALES: Veus difícil segon?

LAURA ARANDA: Al principi no, però ara hi ha algunes matèries que són més difícils, però més o menys és com un repàs de primer. M'he trobat amb matèries que ja havíem treballat anys passats, però em resulta difícil assolir-les perquè ara fem teoria en varies matèries que, en canvi, a primària no ho fèiem.

PAULA PERALES: T'agraden com es fan les matèries?

LAURA ARANDA: Si, algunes són més difícils i d'altres més fàcils, però m'agraden com es fan i el ritme és bo, encara que cada professor té la seva manera d'organitzar i preparar-se.

NÚRIA AMBRÓS: Com et van els deures?

LAURA ARANDA: En algunes matèries en tenim força, però en general és correcte, tot i que si hi ha algun pont o dies de festa sí que acostumen a posar bastants. Jo crec que és per aprofitar el temps que tenim per fer-ho.

NÚRIA AMBRÓS: Estudies i fas els deures a casa?

LAURA ARANDA: Sí, quan tinc controls per estudiar i deures per fer em resulta millor i més fàcil fer a casa quan a l'escola no tinc gaire temps. Però sí que aprofito les hores escolars al màxim.

NÚRIA AMBRÓS: Com estudies?

LAURA ARANDA: A la meva habitació, sense soroll. A vegades sí que he d'admetre que utilitzo el mòbil, però no escolto música: només miro els missatges que m'envien però no m'entretinc molta estona.,

Excursió al Museu Picasso i a la Barcelona gòtic

El dimarts tres de novembre vam anar a Barcelona a fer dues activitats, una de Visual i plàstica i l’altra de Socials.  

Vam començar el dia dirigint-nos al Museu Picasso, on ens vam dividir en tres grups. Abans d’entrar al Museu, el guia de cada grup ens va fer una fotografia per les activitats que realitzaríem al finalitzar la visita.

Ens van ensenyar retrats i altres quadres de Picasso. Els guies, per canviar la dinàmica i que fos més divertit, feien que expliquéssim els quadres, per veure com ho interpretàvem nosaltres.

A continuació, vam anar a fer les activitats: en parella, havíem de dibuixar el perfil del company i seguidament havíem de dibuixar un autoretrat de la fotografia que ens van fer a l’inici. Aquest es podia representar de quatre formes: amb ombres, amb formes geomètriques, amb una línia contínua sense aixecar la mà i amb estil còmic. Finalment vam grapar el retrat i l’autoretrat, fent coincidir alguna part de la cara.

Per dinar vam anar al Fossar de les Moreres,  al costat de La Catedral del Mar.

A la tarda vam fer l’activitat de socials, que consistia a dividir-nos en dos grups i, amb uns guies, fer un recorregut per la Barcelona gòtica.

El guia que ens va tocar a segon B ens va explicar, per iniciar la visita, les muralles i la posició de la ciutat romana; després, l’art gòtic a través de La Catedral del Mar i seguidament la societat en aquella època; a continuació com vivia una família i com era el seu habitatge i, per finalitzar la visita, llocs importants i quina funció tenien en aquell moment, com el Born.

Va ser un dia magnífic i divertit a la nostra capital i també una oportunitat única per aprendre moltes coses que desconeixíem.

Ismael Barroso, Helena Campaña, Laura Palenzuela, Noa   Romero,   Pol Sadurní, Anna Salcedo i Laia Sánchez.