dijous, 27 d’octubre del 2016

CONVIVÈNCIES


El passat divendres, 21 d’octubre, nosaltres, els alumnes de 2n d’ESO, ens en vam anar de convivències a Montmeló.

Només arribar, ens van portar a una esplanada i allà vam esmorzar. Tot seguit, ens van dividir en cinc grups i van començar les activitats.

La primera consistia a fer una màquina amb els nostres cossos. Sona estrany, oi? Doncs en realitat era bastant senzill. Consistia en el fet que un de nosaltres havia de fer un simple moviment i, a continuació, una altra persona havia de fer un altre moviment connectat amb l’anterior.

La segona tractava de completar la cançó «Photograph» d’Ed Sheeran (en anglès) i, un cop completada, cantar-la tots junts.

Després, vam veure un curtmetratge anomenat The Butterfly Circus, que ens mostrava un poderós missatge: com més gran és la lluita, més gloriós és el triomf.

En la següent activitat, ens van dividir en dos equips. Havíem de formar una fila i tots havien d’anar amb els ulls tapats menys l’últim. Aquest havia d’indicar a la resta per on anar. L’objectiu era tocar els membres de l’altre equip.

Finalment, cadascú de nosaltres havia d’escriure tres qualitats que creia tenir. Llavors, els companys havien d’enganxar-te a l’esquena tres qualitats que creien que tenies.

A les 13.00 (més o menys) vam dinar i fins a les 16.15 vam estar jugant i gaudint a l’esplanada, on ens van fer fotos i ens van gravar.

VICTORIA PARÍS

divendres, 21 d’octubre del 2016

CONVIVÈNCIES 2n ESO❤️

El passat divendres 21 d'octubre els alumnes de segon d'ESO vam anar de convivències a Montmeló.

Vam fer diferents activitats amb el lema del curs, viure estimant: una d'elles consistia a fer una fila i tapar-nos els ulls excepte l'últim i aquest havia d'anar indicant a la resta per on anar. L'objectiu era aconseguir tocar els membres de l'altre equip i, d'aquesta manera, treballar la confiança.

La següent activitat tractava d'escriure facultats positives que tu creus tenir; llavors els companys havien d'enganxar-te a l'esquena tres qualitats que ells creien que tens.

Una altra era de completar una cançó en anglès, "photograph" de Ed Sheeran i després cantar-la i ballar-la tots junts.

A continuació vam veure un cortometratge, "The Butterfly Circus", que tractava de la superació i esforç alhora:"com més dura és la lluita, més gran és la glòria".

Finalment vam gravar un vídeo simulant que érem unes màquines.

A les 13:30 vam dinar i fins les 15:45 vam estar jugant a l'esplanada que tenia el recinte, on també vam gravar el vídeo de les convivències. Aquí el teniu!



divendres, 14 d’octubre del 2016

Memorias de Idhún 

Laura Gallego García


Cuando vi por primera vez el libro pensé que sería emocionante, que tendría muchas aventuras, magia y sobre todo pensé que se saldría mucho de la realidad. Al leer las primeras páginas me di cuenta de que mi primera impresión no era equivocada. Ya solo empezar, la historia da señales de que la magia desarrolla un papel importante en la trama.

La verdad es que el libro me ha gustado mucho, me ha intrigado y no me ha costado nada meterme en la historia y mucho menos acabarla.  Se me ha hecho sencillo, a pesar de que habían palabras que no entendía, pero que por el contexto podía deducir.

La trama era muy interesante y me ha sorprendido mucho.  Durante todo el relato han ido pasando acontecimientos que no me esperaba y eso hacía que quisiera leer más para saber cómo acababa.  De  esta forma y leyendo un ratito cada noche, he terminado el libro en una semana.

La única queja que tengo es que no me gusta que el libro no acabe.  Ahora tendré que leerme el siguiente porque necesito saber qué pasa con Victoria, Jack, Alsan, Kirtash, el unicornio y el dragón perdido. Necesito saber a quién escoge Victoria, si va a perdonar a Jack, como va a ser su vida en la Tierra ahora que Kirtash sabe en qué ciudad vive y si logra asumir la muerte de Shail. Quiero saber si Alsan acaba por ser hombre o lobo o si se queda como una criatura híbrida para siempre, y sobre todo si Jack logra vencer a Kirtash.


Este libro se lo recomendaría a cualquier persona que quiera escapar del mundo real e ir a otro completamente mágico. Escapar de la realidad y vivir la emoción de las aventuras de los protagonistas.

                                                                                                            Andrea Camí 2º ESO

divendres, 7 d’octubre del 2016

EXCURSIÓ AL MUSEU DE LES MATEMÀTIQUES


El passat dimarts 4 d'octubre els alumnes de segon de secundària vam anar al Museu de les Matemàtiques a Cornell.

En arribar els monitors es van presentar, vam deixar les motxilles i vam anar a fer una activista.

Consistia a construir dos diferents tipus de cúpules amb unes peces de fusta. A la primera havíem de muntar les peces de forma que fessin quadrats, a mesura que anàvem avançant les peces s'anaven aixecant i formant la cúpula. A la segona havíem de fer hexàgons i passava el mateix que amb la primera, a mesura que avançàvem s'anava aixecant.

A continuació vam esmorzar i després vam entrar dins el museu i vam fer un recorregut per diferents sales amb diferents temàtiques. 
A cada sala els monitors ens explicaven diferents coses sobre diferents branques de les matemàtiques. També hi havia jocs en els quals podies entendre d'una manera més amena el tema de què tractava la sala.

ANDREA CAMÍ

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Primera sortida del curs: Museu de les Matemàtiques de Catalunya

Primera sortida del curs, qui ens ho podia dir que seria relacionada amb les Matemàtiques. Us podeu imaginar que existeix un museu de les Matemàtiques  a Catalunya? La sorpresa va ser gram, volíem sortir de l’escola, fer una excursió... però al museu de les Matemàtiques?


Poc ens imaginàvem que seria tan genial... la geometria, el càlcul, la probabilitat... tot és màgia al museu de les Matemàtiques... perquè les Matemàtiques expliquen el món amb un llenguatge universal. La natura, les edificacions, els jocs d’atzar... tot són Matemàtiques. Quina aventura i quin dia tan genial!


divendres, 23 de setembre del 2016

Bon inici de curs!

Fa dues setmanes que els alumnes hem començat les classes i el curs es presenta intens i amb moltes oportunitats d'aprendre.
Una de les novetats d'aquest curs és que un grup d'alumnes té un tutor personal més el grupal. D'aquesta manera el seguiment dels progressos de tots serà més fàcil.
També s'ha incorporat una nova matèria, Research. Consisteix a fer un o dos treballs de recerca al trimestre, s'exposaran a la fira de les ciències de l'escola i, segurament, els més ben elaborats seran presentats a un concurs.
Les optatives també s'han renovat, aquest curs tenim l'ocasió de poder aprendre robòtica, continuar amb formació base d'una llengua estrangera, l'alemany, adquirir nous coneixements de la llengua anglesa i de les ciències naturals amb Health and environment i reforçar la llengua catalana.
Durant aquestes setmanes hem triat delegat i subdelegat i els nous professors s'han presentat i ens han explicat com puntuarien i desenvoluparien les assignatures.
Seguidament ens hem ficat de ple en les matèries.
Els alumnes esperem que aquest curs sigui un dels millors. Que ens divertim però alhora aprenguem.
Bon inici de curs a tothom !

Andrea Camí, 2n d' ESO


divendres, 22 d’abril del 2016

Premis XVI Jocs Florals 2016 de prosa en castellà de 2n d'ESO.

                                                
EL DESEO
Laura Sabando
2º ESO (primer premio)

Cada día al despertar miro a la gente de mi alrededor y pienso en lo bonito que era el mundo antes de que mi media naranja desapareciera de mi lado.  Esos días en los que apreciaba cada minuto que pasaba con ella, pero se fue una noche cansada de aguantar el dolor que producían los humanos cada vez que la ambición acechaba y crecía en sus mentes.  Ellos causaron la muerte de mi querida.  Hoy cumplo un centenario, pero parece que nadie se acuerda de mí, yo sí que me acuerdo de ellos.  He crecido al lado de estos seres y he llegado a la conclusión de que la mayoría son iguales, pero existe la excepción, personas que como Félix se preocupan por los otros y llenan el ambiente con buenas obras y jóvenes que procuran cuidar el planeta y dejarlo mejor que como estaba cuando llegaron.  Pensaba que estaba solo y aislado entre las estrechas paredes que marcan mis límites, pero no estoy solo, Félix me ha venido a visitar como cada mañana durante su paseo rutinario por el parque de la ciudad y para mi sorpresa llevaba un regalo.  Sus manos hicieron un agujero en la tierra y plantaron una semilla. Pasaron los meses y un árbol robusto y bello creció delante de mis ojos y por eso mantengo la esperanza de que el mundo pueda ser un buen hogar para los árboles, que como yo, aman este mundo.


                                                         HORIZONTE
                                                          Núria Valera
                                              2º ESO (segundo premio)
-       Hoy hace sol.
     -       Explícame más características del sol – exigí.
     -       ¿Cómo?  No sé, es luminoso y …  ¿Qué quieres que te diga?
-       Quiero que salgas, lo observes absolutamente todo y luego vengas a explicármelo. Y siéntelo.  Está claro, ¿no?
-       Lo siento, pro no te entiendo.  Como nueva canguro tuya, tu madre no me contó que estuvieses tan empeñada en obtener descripciones absurdas.  ¿Y si sales tu misma o miras por la ventana?  Tengo cosas más importantes que hacer que decir como brilla el sol, por favor.
-       Te voy a explicar algo que no he dicho nunca a mis demás canguros que se hartaron de mí y se marcharon.  Es un secreto.
-       ¿Está relacionado con el hecho de que no salgas de casa? – me preguntó con los ojos abiertos a más no poder.
-       En efecto.  Hace tres años que sufrí un grave accidente.  No recuerdo nada de lo que ocurrió, pero sí todo lo que vi durante los años anteriores a ello.
-       Quieres decir que olvidaste todo lo relacionado con el accidente, ¿verdad?
-       Sí, y mi vista quedó seriamente afectada. No me permiten mirar directamente la luz.  Por eso no puedo mirar el cielo, pero no quiero olvidarlo nunca.
-       En ese caso, ¿me permites intentar describirte el cielo?
-       Me encantaría – musité emocionada.
-       Hoy el sol brilla como la llamarada de tu interior que derrite el hielo de mi corazón.  Las nubes pretenden esconderla, privándole de resplandecer pro, aun así, ella lucha por ser feliz.