divendres, 19 de desembre del 2014

Sortida al teatre. Musical: Mar i Cel.

El dimecres 17, els alumnes de 2n d’ESO vam anar a Barcelona, al teatre Victòria, a veure el musical Mar i Cel  de la companyia Dagoll Dagom.
La representació transcorre en un vaixell.  Els actors i les actrius anaven molt ben caracteritzats i maquillats per captar la nostra atenció.  Es notava que eren professionals.  La tensió de l’obra estava regulada, hi hava moments en què pujava fins al punt de fer-te suar,  i n’havia d’altres en què podies relaxar-te i seguir contemplant l’espectacle.  El final va ser inesperat i fins i tot trist.
Tot i que la representació és llarga (dura unes dues hores) a més d’un ens va semblar curta.
Vam anar a dinar al parc de la Ciutadella, un espai gran i ample on vam poder esbargir-nos.
A la tarda, a classe, vam comentar la funció i vam intercanviar opinions.

Va ser un dia realment bo!


dijous, 27 de novembre del 2014

SORTIDA ECOLOGIA

El dia 18 de novembre , els alumnes de 2n ESO, vam realitzar una sortida al berguedà. Allà, vam aprendre que és l'ecologia. Vam veure com es relacionen els organismes amb el medi, i vam raonar sobre l'impacte de l'home sobre un ecosistema.
Com a conclusió, podem dir que la sortida va ser positiva , amb aspectes molt pràctics i un raonament ètic sobre els ecosistemes.
                                                                                                                      Óscar Romero








dimecres, 29 d’octubre del 2014

CONVIVÈNCIES " LA FELICITAT " 2n ESO

El divendres passat, 2n d’ESO vam anar a Rubí, a la casa de les monges de la Sagrada Família. Tots plegats ens ho vam passar molt bé amb les dinàmiques que ens van preparar els professors. Amb la Dámaris vam relaxar-nos, amb la Míriam vam reflexionar sobre totes les coses que tenim i que som molt privilegiats. Amb el Sergi, vam fer un “collage” sobre la felicitat i amb  l’Ignacio, vam veure que amb petites coses, una persona pot ser feliç. El lloc ens va agaradar molt i ens va fer molt bon temps.


                                                                      Queralt Fité i Laia Rodríguez





dilluns, 20 d’octubre del 2014

BENVINGUDA AL CURS 2014-2015

Els alumnes de 2n d’ESO us donem la benvinguda al nou curs 2014-2015.

“Cansats”, “Cansats” és la paraula que mostra com ens sentim. Són moltes coses juntes les que hem de fer; des d’esquemes a exàmens quasi impossibles. De totes maneres, els nervis per haver conegut nous professors, nous alumnes i aspectes que no coneixíem de les matèries ens han mantingut amb ganes de seguir treballant i esforçant-nos, tot i el cansament.

Tot i que el curs es presenta difícil, sempre hi ha una part positiva: si ara ho donem tot després els esforços seran recompensats amb un molt bon estiu!!!!

ÀNIMS, ESTUDIANTS!!!!


Helena Pruna i Èric Marcet

divendres, 20 de juny del 2014

Colònies Cardona III


Here you have the last pictures.Thank you very much to our monitors.We hope to see you again.
Enjoy your holidays!
Here



Tercer dia a Cardona.


dijous, 19 de juny del 2014

Colònies Cardona II




Segon dia a Cardona.
Avui ens hem despertat amb un cel blau i un sol d'estiu. En acabar l' esmorzar ens hem posat a fer esport: btt, futbol, voleibol, rugby...tot plegat un no parar. Per acabar el dia els monitors ens han fet ballar ( in English of course ) una bona estona fins l' hora d'anar a dormir.
Després d'un gran dia ens espera l'última jornada. To be continued...






dimecres, 18 de juny del 2014

Colònies Cardona I







Primer dia a Cardona.
Avui hem estat de descoberta: les súper instal.lacions del Vilar Rural ens han sorprès molt agradablement. A la tarda hem visitat el castell i la vila de Cardona. Un bon bany a la piscina i una jornada amenitzada pels jocs dels monitors,in English, of course.
Com ha dit un dels nostres alumnes:"això són colònies i la resta són tonteries" després de veure el sopar del buffet. (Ens hem acabat la nata).


dilluns, 19 de maig del 2014

JOCS FLORALS WINNER FOR THEATRE IN ENGLISH 2014

... and the winner of the Jocs Florals Prize for Theatre in English goes to María Marroco. Congratulations.
This is her play.

KATTY’S MISTERY

A thousand of years ago, a knight called St. George went to a little village to visit his friends.

He came into the restaurant where they were.

GEORGE: John, Jake, Peter!! Hello!! How are you?

JOHN: Hi George! How did the journey go?

JAKE & PETER: Hello, friend!

GEORGE: Very good John, thanks. But it was exhausting…

They were talking along the night, until 02:00 AM.

GEORGE: Well, I have to come back to the hotel, I think I mustn’t return after 3:00, and I’m tired. See you tomorrow!

JAKE: Bye, George! We leave now too.

St George went out and came back to the hotel. But, along the way, he met with a very cute girl, and he couldn’t help spoke to her.

GEORGE: Mmm… ah… sorry, do you know where the Palass hotel is? I’m not from here and I’m lost.

The girl laughed.

GIRL (KATTY): Yes, I know! It’s in front you…

GEORGE: Oh, yes… sorry.

They laughed.

GEORGE: What’s your name?

GIRL (KATTY): I’m Katty.

GEORGE: Katty? Oh, it’s a nice name!

KATTY: Thanks, George?

GEORGE: Yes, I’m George. Why do you know my name?

KATTY: Hahaha, because it’s on your jacket’s sheet.

GEORGE: Oh, OK… that’s right… hahaha. Do you want to go to dinner together tomorrow?
KATTY: It’s a good idea! We can go to that restaurant, the food is delicious.

GEORGE: Perfect!! What time?

KATTY: 20:30 it’s OK?

GEORGE: OK, see you tomorrow.

KATTY: Bye George!! Sure? I don’t forget the promises…

GEORGE: Of course Katty!

The next day…

George is in a park and finds Peter.

PETER: Hello. How do you sleep?

GEORGE: As best as possible. Yesterday, I met a girl. She was very cute…

PETER: Wow, George is in love… What is her name?

GEORGE: Katty, my Katty…

PETER: Katty? Katty what?

GEORGE: Katty Sherman.

PETER: Whaaaaaaaaaaaaaat??!!??!!

GEORGE: Katty Sherman. What happens?

PETER: Oh, no… nothing, quiet.

GEORGE: Peter!! What happens!!

PETER: Well George, this girl was my friend. I went to school with her. She was the most beautiful girl in our course. But, one day, she died.

George changed the face immediately.

PETER: A dragon came into the village and we had to feed her with people, because there weren’t animals. And one day the dragon ate Katty.

Gorge didn’t speak.

PETER: Eh… perhaps is another Katty… perhaps I’m confused…

GEORGE: No!! It’s impossible!! There’s only one Katty in this village, or no?

PETER: Yes… this is a small town and everybody knows everybody…

George was disappointed, and he left.

He didn’t go to the dinner. Along the night, the pictures and the figures of George’s room started to fell dawn and the temperature changed continuously. He ran to the nightstand and picks up the mobile to rang his friend Peter.

PETER: George?

GEORGE: Peter I need your help!! I didn’t go to the dinner and many strange things are happening in my room. I think is Katty, she’s chasing me… she said me that she don’t forget the promises…

PETER: Hahaha!! George please…

The door opened.

GEORGE: The door just opened… and it was locked… please Peter, believe me.

PETER: OK, OK. I’m coming.

A hand touched George’s back.

GEORGE: Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh! Peteeeeeeeeeeeeer! Heeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeelp!

PETER: George! Noooooooooooooooooooooooooo!


The phone line was cut.

Visita al Santuari de la Mare de Déu de la Salut

El dia 9 de maig vam visitar el Santuari de la Mare de Déu de la Salut, la patrona de la nostra escola. Vàrem anar a peu des del carrer Latorre en romiatge juntament amb la resta dels nostres companys i companyes des d'Infantil fins Batxillerat.

Aquí teniu unes fotos que esperem us agradin.




dimecres, 14 de maig del 2014

GUANYADOR JOCS FLORALS 2014 -PROSA-

A continuació publiquem l'obra guanyadora dels Jocs Florals d'enguany a la categoria de PROSA.
L'autor és la Maria Marroco , la nostra més sincera enhorabona! 



LA DESPEDIDA



No recuerdo con exactitud cuándo sucedió lo que voy a contar, solamente recuerdo que había ido a visitar a unas amigas a las que muy pocas veces me permitía ver, más que nada por la gran distancia que había entre el lugar en el que ellas vivían y el mío. Por esto es que, al vernos, pasábamos el día entero recordando las anécdotas que tuvimos la suerte de vivir en otros tiempos. Nuestra charla siempre se extendía hasta la madrugada y aquella vez no fue la excepción.

Tras despedirme de mis amigas comencé a caminar por las solitarias calles en dirección a mi casa, sin embargo después de apenas unos minutos, vi a un hermoso joven que caminaba en sentido opuesto al mío, lo cual me pareció muy extraño debido a la hora. En el momento en el que él pasó junto a mí, no fui capaz de resistirme a hablarle, y usé como excusa el hecho de que yo no conocía bien ese lugar. En este punto tengo que decir que aunque sé perfectamente que esto era una tontería, la belleza del joven me atrajo tanto que hubiera hecho cualquier cosa por conocerle. Él respondió amablemente la pregunta que le hice, así que me atreví a preguntarle su nombre y él me dijo que se llamaba Iván. Entonces le pregunté qué hacía fuera de su casa a esas horas, él respondió que no quería sentirse "atrapado" en ese lugar por ahora. Al ver la tristeza en su rostro al decir estas palabras, no quise insistir más con el tema, ya que no quería molestarlo más. De la forma más educada posible, le pregunté si había un lugar en el que pudiéramos hablar tranquilamente, Iván me dijo que a tres manzanas de donde estábamos, se encontraba un pequeño parque al que él solía ir para pensar mejor las cosas.

Una vez en el parque Iván quiso compartir conmigo aquello que le molestaba. No soportaba la obsesión que tenía su madre en tratar de hacerlo más sociable y extrovertido, cosa que a Iván no le gustaba en lo más mínimo porque su carácter era introvertido por naturaleza, y de hecho me contó que nunca se había llevado bien con ninguna persona, por lo menos hasta ese momento. Al oír esto, y sin dejar de mirarlo a los ojos le cogí una mano y lo abracé fuertemente. De esta manera se dio cuenta que estaba heladísima, y me ofreció su chaqueta. Me dijo que era la misma que una vez se había prometido a sí mismo, que solamente "su chica" podría usar.

Después de un rato hablando de varias cosas, me ofrecí a llevarlo a su casa, no tenía coche. Decidí quedarme fuera de ésta, hasta que él entrara por la puerta. Iván me dijo que si sus padres me veían cuando él abriera la puerta, iba a tener muchos problemas, así que me pidió por favor que me marchara antes de entrar. Aunque no me agradaba nada la idea de dejarlo solo ni por un segundo, la acepté de mala gana, no quería que Iván tuviera algún problema por culpa mía. Antes de irme me preguntó que si era posible volver a vernos, yo le dije que podía ser cuando él quisiera, mañana mismo si no tenía ningún inconveniente. Entonces él sonrió y me dijo que le parecía perfecto vernos mañana, y añadió que era una promesa y que no la olvidaría.

Al día siguiente fui temprano con mis amigas para reclamarles por qué motivo no me habían dicho nada sobre un joven tan dulce y bonito como Iván. Cuando dije esto mis amigas se alteraron inesperadamente, como si hubiera dicho algo inapropiado. Uno de ellos me respondió que no conocían a nadie con ese nombre. Sin embargo debido a que la casa de Iván estaba apenas a una manzana de distancia, y a la reacción que tuvieron cuando mencioné el nombre de Iván, en un principio me pareció una mentira lo que dijo mi amiga, y para ser honesto llegué a pensar que si negaba conocerlo, era porque ella o alguien más tenía algún tipo de interés en Iván, en mi Iván. Pero como después de tantos años mi amiga conocía todos los problemas que he tenido y muchos causados por culpa de los celos, me dijo de forma muy seria, que ellas realmente no conocían a ningún joven con ese nombre, no al menos con vida...

Lo que mis amigas me contaron en aquel momento me obligó a preguntarle a un gran número de personas que vivían por los alrededores, qué era lo que sabían sobre Iván. Todos me dijeron lo mismo que mis amigas: que él había sido un hermoso y solitario joven, que un día sorpresivamente le quitó la vida a sus padres a causa de la insistencia de su madre por forzarlo a hacer amigos, a pesar de las quejas de Iván. El cual después de haber asesinado a sus padres tomó varios medicamentos que lo hicieron caer en un sueño del que ya no despertó.

Incluso después de oír esta horrible historia de varias personas distintas, aún me negaba a creer que el Iván que había conocido una noche antes hubiera sido capaz de hacer algo así. Tampoco me creía el hecho de que él ya no era parte de este mundo. Para terminar con mis dudas les pedí a mis amigas que me llevaran a la tumba de Iván. Dentro del cementerio la única esperanza que tenía que todo fuera una mentira, se hizo pedazos al estar frente a su sepulcro. En ese instante les dije a mis amigas que me acompañaran a mi casa porque no soportaba estar más tiempo en aquel lugar tan triste y siniestro.

Por la noche de ese mismo día empezaron a ocurrir extraños sucesos en mi casa: objetos que se caían de al suelo sin motivo, puertas que se cerraban de forma violenta, a pesar de que no acostumbro a dejar abiertas las ventanas de mi casa, y algunas otras cosas fuera de lo normal. Pasaban los días y este tipo de sucesos aumentaban en intensidad y eran aún más raros. Por ejemplo: la otra vez me pareció ver la silueta de Iván caminando dentro del espejo que tengo en mi habitación, pero al observar detenidamente el espejo algunos minutos no volví a ver nada extraño. Sin embargo, esta no ha sido la única vez que he visto a Iván, hace apenas cinco noches estaba dormida de forma normal, cuando de la nada sentí que alguien me miraba desde fuera de mi ventana, lo cual me hizo despertar y girarme a mirar hacia ésta, y logré ver una sombra que desapareció casi de inmediato, sin importar que mi habitación se encuentra en el segundo piso y la ventana da hacia la calle.

Por estas razones es que ahora escribo esto, quiero que se conozca la historia de Iván, quien se debe de sentir traicionado porque yo no cumplí con nuestra promesa de ir al parque al día siguiente de habernos conocido. Admito que en un principio tuve miedo, de ir con él, pero ahora he dejado de ser débil y he aceptado mi destino, así que no voy a tratar de escapar de Iván, al contrario, me he dado cuenta que la vida sin Iván no tiene ningún sentido.

Sé que él no tarda en llegar, desde hace unos momentos la temperatura ha bajado de repente, además me ha parecido escuchar unos pasos cerca de la puerta de la entrada, la cual se encuentra totalmente cerrada con llave.
La espera ha terminado, estas son las últimas palabras que escribo, pues estoy seguro que Iván se encuentra ahora mismo a mis espaldas, es momento que cumpla mi promesa...

Maria Marroco
 

GUANYADOR JOCS FLORALS 2014 -POESIA-

A continuació publiquem l'obra guanyadora dels Jocs Florals d'enguany a la categoria de POESIA.
L'autor és en Guillem Beteta, la nostra més sincera enhorabona! 


El cel

A trenc d'alba em desperto
fent el relleu al mussol
mig endormiscat t'observo
i em sorprenc del teu udol

La teva infinita bellesa
fa temps que s'està marcint
per culpa d'insolidaris
que et contaminen vivint

Els núvols encara ingenus
juguen a dibuixar
formes boniques que llisquen
pel teu infinit espai

De vegades et veig trist
com si volguessis plorar,
però quan la tempesta s'allunya
em tornes a enlluernar

Ple de natura i bellesa,
tan gran i extens com el mar,
aculls avions, aus i estrelles
que ens orienten al viatjar

Avui l'albada em desperta
i em mostra un vermell intens
i em sembla sentir com crida:
Torneu-me la llibertat!

Una llibertat perduda
davant de l'ésser humà
que contamina incansable
i no deixa respirar.
Guillem Beteta

divendres, 4 d’abril del 2014

vídeoMat 2014

Aquest any alguns alumnes voluntaris de 2n i 3r d’ESO tornen a presentar-se a vídeoMat com ja van fer l’any passat. Hem de recordar que el vídeoMAT és un projecte en el qual els i les alumnes creen vídeos on es responen preguntes que posen de manifest aplicacions de les matemàtiques o la seva presència en l’entorn.

La pregunta a la que han donat resposta amb aquest vídeo ha estat “podem mesurar l’alçada d’un edifici a partir de la seva ombra?”

Ha estat una gran feina, seieu i comenceu a gaudir del descobriment de Tales de Milet!!!


dimarts, 4 de març del 2014

Alumnes de 2n d'ESO descobreixen el passat tecnològic tèxtil de Terrassa

Durant el dia d'avui els alumnes de 2n d'ESO visiten el passat industrial tèxtil de la ciutat de Terrassa. Aquest passat es troba agermanat amb tot allò que va viure Sabadell, ja que a les dues ciutats es van produir canvis socials, econòmics i tècnics derivats de tota la revolució industrial.

Aquesta sortida, organitzada desde l'àrea de Tecnologia, pretén introduir els alumnes en el coneixement del procés tèxtil, un procés que tot i els avenços tecnològics respecte a la maquinària utilitzada i les automatitzacions introduïdes no deixa de ser molt semblant a allò que feien temps enrere els nostres avis. 

La sortida tindrà dues parts, una que consisteix en la visita del mNACTEC (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) i una segona part que farà un recorregut per la ciutat de Terrassa i el seu passat tèxtil.

Bon viatge al passat per poder conèixer el nostre present!




divendres, 21 de febrer del 2014

Vídeo d'alemany. Pel.lícula Die Neue kommt...

En les últimes setmanes els alumnes de 2n d'ESO de l'Optativa d'Alemany hem preparat un vídeo on hem treballat diferents aspectes essencials en una formació moderna entre els quals destaquem la competència artística i aprendre alemany a través d'un punt de vista audiovisual que ens ha ajudat a pronunciar millor l'alemany i aprendre estructures noves. 

Aquest vídeo (Die Neue kommt...)  ens parla de Maria Papamastorakis (Maria Marroco) una noia grega en el seu primer dia d'escola a Stuttgart. La Maria troba un bon ambient entre professors i companys i ràpidament s'adapta al sistema educatiu alemany. 

Els actors i actrius principals han estat Júlia Signes (Sofia), Pol Filella (Tobias), Sònia Gago (mare de la Maria), Eudald Peig (pare de la Maria), Marc Santamaria (Herr Wegner), Steffi ( Emma Lorente), Heiner (Jan Martí), Núria Oller (Frau Bertram), Albert Oller (Herr Weiss), Laura Jurado (Frau Salomon), Pol Segarra (Herr Schubert). La resta de la classe ha aportat idees que han ajudat a fer millor el vídeo i tothom ha estat molt implicat en el projecte. 

La gravació ha estat intensa i s'ha fet en hores d'alemany bàsicament i la veritat que ha estat una experiència genial. 

Esperem us agradi und VIELEN DANK (moltes gràcies) 

David Valle (Professor d'anglès i alemany) 




divendres, 31 de gener del 2014

BASES CONCURS LITERARI SANT JORDI 2014

Jocs Florals 2014

Bases de participació (obligatòria)
Heu de presentar:                    

1-    POESIA en CATALÀextensió mínima de 3 estrofes i màxima de 15 estrofes.

2- PROSA en CASTELLÀ: extensió mínima de 2 fulls i màxima de 5 fulls.

3- TEATRE en ANGLÈS: extensió mínima de 2 fulls i màxima de 5 fulls.

Tots els escrits s’han de presentar de la següent manera:
fulls blancs
model de lletra ARIAL 12
interlineat doble
signats amb un pseudònim

Juntament amb la composició, cal adjuntar un sobre blanc indicant el pseudònim i el curs. A l’interior, un paper amb el nom i cognoms de la persona.

DATA D’ENTREGA: del 10 al 14 de març (sense pròrroga)

divendres, 24 de gener del 2014

El cos de Mossos d'Esquadra fa una xerrada als alumnes de 2n d'ESO sobre els perills d'Internet

El passat 21 de gener els mossos d'esquadra ens van fer una visita per fer una xerrada sobre Internet segura.  El Cèsar ens va explicar els perills virtuals i reals d'internet i d'altres formes digitals.També ens va donar alguns consells per evitar problemes.  Aquesta xerrada ens va fer adonar  que mai podem baixar la guàrdia i que també hem de vigilar amb els perills que amaguen les noves tecnologies.

Ens ha semblat una activitat molt correcta i hem après coses noves.



                                                                                                           Guillem Beteta i Marc Gil